Punica granatum
Magraner
Magrano
QUÈ ens diu el seu nom?
El seu nom ens informa de la seva procedència, de Cartago i l’epítet fa referència a les granes que conté el fruit.
Punica, del llatí punicus, que significa púnic, fenici, cartaginés, de Cartago.
Granatum, del llatí, granes.
On es troba?
Cultivada, de vegades subespontània a marges de rius, cunetes i bardisses.
COM és?
Arbust o petit arbre de fulla caduca i espinós, molt ramificat, que pot arribar als cinc metres d’alçada. Escorça fissurada.
Fulles oposades, lanceolades amb el limbe de color verd brillant i el marge ester, amb un curt pecíol i sense estípules.
Flors molt vistoses, de color vermellós, terminals, hermafrodites, de 3-4 cm de diàmetre. Calze gruixut en forma de copa acabat en 5-7 lòbuls triangulars persistents en el fruit. Corol•la amb 5-7 pètals lliures i imbricats, corrugats i caducs. Nombrosos estams lliures amb teques grogues. Ovari ínfer i l’estil és filiforme i acabat en un estigma capitat.
Fruit en balaüsta, la magrana, en forma de baia esfèrica de 5-12 cm de diàmetre que conté lòculs dividits per tels membranosos grocs amb nombroses llavors de polpa comestible.
QUAN florèix?
De juny a l’agost.
QUINS usos i propietats té?
Comestible, es cutiva com a arbre fruiter i les granes de la magrana s’utilizan en amanides i postres, amb el suc s’elabora la granadina, una beguda refrescant.
Medicinal, alt contingut en vitamina C, antioxidant, astringent.
Altres, l’escorça s’utilitza per adobar pells.
Ornamental.
rousflors 