Groc

Gutíferes – Hypericum – Herba de Sant Joan

Hypericum perforatum
Herba de Sant Joan, Pericó
Hierba de San Juan, Hipérico

QUÈ ens diu el seu nom ?
Ens diu que te moltes propietats medicinals i que les seves fulles semblen perforades.
Hypericum, del grec «hyper», significa sobre i «eikon» que significa imatge. Esta per damunt de tot per la gran reputació que té com planta medicinal.
Perforatum, per les glàndules translúcides d’oli que donen a la plalnta l’aspecte d’estar perforada.

ON la trobem?
Vores de camins, camps, herbassars.

COM és?
Herba perenne amb tiges proveïdes de glàndules negres, de fins seixanta centímetres d’alçada.
Té glàndules translúcides que segreguen olis essencials a les fulles i altres glàndules opaques de color negre pel marge dels pètals i de les fulles i al llarg de les tiges.
Fulles oposades, el·líptiques, sense pecíol amb glàndules translúcides visibles a contrallum i glàndules negres al marge. Bràctees lanceolades sense glàndules negres.
Flors en panícula en forma de corimbe, hermafrodites amb cinc peces per verticil (pentàmeres). Calze amb cinc sèpals aguts. Corol·la amb cinc pètals lliures, d’un groc viu, asimètrics i bordejats de glàndules negres . Nombrosos estams i anteres grogues amb un puntet negre. Ovari súper, un pistil amb tres estils.
Fruit  en càpsula que s’obri en valves.

QUAN floreix?
D’abril a octubre.

QUINS són els seus usos i propietats?
Medicinal, digestiva, antigangrenosa, antiinflamatòria, vulenearia, antipiròtica, antidepresiva, relaxant, sedant i antiartròsica.
Cura les cremades, mitiga el dolor que produeixen i  afavoreixen la recuperació epidèrmica. Les summitats florides s’han emprat com cicatritzants i antisèptiques, pel contingut en olis essencials. S’anomena herba dels colps perquè disminueix les inflamacions que produeixen els colps.

Primulàcies – Coris- Farigola borda

Coris monspeliensis
Farigola borda, pinzell
Hierba pincel

QUÈ ens diu el seu nom?
Linneo relaciona el genèric Coris amb la paraula grega kóris, -ios, que significa xinxa (Cimex lectularius). L’epítet monspeliensis fa referència als botànics de Montpeller.

 On es troba?
Garrigues, romerals i timonedes, vores de camins, prats secs i pedregosos, sobre sòl bàsic; fins els mil metres d’altitud.

COM és?
Petita mata vivaç que no passa del pam d’alçada, molt ramificada des de la base amb tiges llenyoses (sufruticosa) i erectes.
Fulles lineals, esparses, de marge enter o sinuat, que cobreixen tota la tija, sense pèls (glabres) que recorden les Erica (petorrets) en xicotet.
Flors agrupades en glomèruls terminals en forma d’espiga (espiciforme). Flors pentàmeres, hermafrodites. Calze campanulat, membranós, amb dues fileres de dents, les dents exteriors espinoses i de llargària similar al tub de la corol·la; i les interiors triangulars amb taques rogenques o negres. Corol·la rosa i bilabiada, amb el llavi superior tripartit i el inferior bipartit. Cinc estams desiguals que surten del tub (exserts). Ovari súper amb un estil d’estigma en forma de cap (capitat). 
Fruit en càpsula globosa que s’obri de manera espontània (dehiscent) per cinc valves

QUAN floreix?
D’abril a juliol.

QUINS usos i propietats té?
Medicinal, aplicada en verd o seca, en pols, cura les ferides.


Crassulàcies – Sedum – Crespinell

Sedum sediforme
Crespinell, raim de pastor
Uña de gato

QUÈ ens diu el seu nom?
El nom genèric Sedum procedeix del nom que rebien varies espècies de crassulàcies a l’antiguitat.

On es troba?
Teulades, murs, escletxes de roques, marges de bancals, doncs necessiten molt poca terra per viure, i en llocs eixuts i assolellats.

COM és?
Herba amb la base de les tiges lignificada que poden arribar als 60 cm d’alçada. Té tiges fèrtils més llargues i amb les fulles més petites i separades que les tiges vegetatives que poden ser postrades i amb les fulles imbricades en cinc files. 
Fulles carnoses i acabades en punta, esparses i disposades en espiral i imbricades, com les teules d’una teulada. Sense pèls i glauques. 
Flors en inflorescències que s’obrin en varies branques a mode de radis corbats cap a fora. Flors hermafrodites, i tenen entre cinc i vuit peces per verticil, amb curt pedicel. Sèpals lliures d’un blanc verdós. Entre 5 i 8 pètals grocs o blanquinosos, també lliures. Doble nombre d’estams que de pètals, distribuïts en dos verticils. Ovari súper amb tants estils com pètals.
Fruit  en plurifol·licle erecte.

QUAN floreix?
De juny a agost

QUINS usos i propietats té?
Ornamental: en jardineria per decorar rocalles i bordures.
Medicinal: antiinflamatori bucal, gàstric i hepàtic, vulnerari
Comestible: S’en fa salmorra i es fa servir d’aperitiu

Asteràcies – Phagnalon – Herba morenera

Phagnalon saxatile
Herba morenera, botgeta
Hierba yesquera

QUÈ ens diu el seu nom?
El seu nom evoca la borra dels matalassos i ens diu que habita en llocs pedregosos.
Phagnalon, del grec, borra dels matalassos.
Saxatile, del llatí, pedra o roca.

COM és?
Mata petita de fins 40 cm d’alçada, lignificada, ramificada i amb tiges erectes i tomentoses.
Fulles alternes, linears, enteres, més o menys revolutes,  amb l’anvers verd i el revers tomentós, el que li dona un aspecte blanquinós.
Fulles alternes, linears, enteres, més o menys revolutes,  amb l’anvers verd i el revers tomentós, el que li dona un aspecte blanquinós. Ovari ínfer.
Fruit en aqueni cilíndric i llis amb papus de pèls lliures.

QUAN floreix?
De maig a juliol

QUINS són els seus usos i propietats?
Medicinal
Inflamable, s’ha emprat per encendre foc

Asteràcies – Senecio – Seneci heura

Senecio angulatus
Senecio hiedra

QUÈ ens diu el seu nom?
Ens diu que els seus fruits és disseminen pel vent mitjançant els plomalls de pèls blancs simples (papus) i que es troba en abundància.
Senecio, del llatí, significa envellir. Els papus recorden els cabells de cap de un home vell.

D’ON procedeix?
Sud-Àfrica

COM és?
És una enfiladissa originària de Sud-àfrica que es va introduir a Espanya, on ja s’ha naturalitzat.
Les fulles són carnoses, glabres, tenen el marge una mica dentat i són de color verdós. 
Les flors, que poden aparèixer en qualsevol època de l’any excepte a l’estiu, són grogues i estan compostes per cinc pètals petits.

QUAN floreix?
De setembre a març

QUINS són els seus usos i propietats?
Medicinal

Fabàcies – Spartium – Ginesta

Spartium junceum
Retama

QUÈ ens diu el seu nom Spartium junceum?
Ens diu que s’utitza per fer cordes i que les seves tiges s’assemblen als joncs.
Spartium, del grec, plantes productores de fibres tèxtils.
Junceum, del llati, jonc.


COM és?
Arbust que pot arribar a fer cinc metres d’alçada tot i que no sol passar dels tres metres, molt ramificat des de la base, amb tiges junciformes verdes, cilíndriques, finament estriades i flexibles.
Fulles de distribució esparsa, que cauen aviat, petites, lanceolades o linears, de marge enter
Flors que surten a les summitats de les tiges en raïms laxes; són flors grans, de dos centímetres o més, flairoses, de color groc molt viu, hermafrodites, pentàmeres, amb la típica forma papilionada. Pedicels amb una petita bràctea caduca a la base.  Calze format per una sola peça que embolcalla la part inferior de la corol·la, membranós i persistent. Corol·la papilionada, marcescent, amb pètals grocs unguiculats. L’estendard és el major, de forma orbicular, i les ales i la carena amb aurícules ciliades. La carena acabada en un bec acuminat. Androceu format per 10 estams monadelfs amb anteres que tenen dos flocs de pèls a la base. Gineceu d’ovari súper amb estil glabre, arquejat a l’àpex i estigma lateral.
Fruit en llegum dehiscent per dues valves, comprimit, de 6-9 cm, que prenen un oò negrós en madurar, amb 10-18 llavors lluents de forma ovoide.  

QUAN floreix?
D’abril a juliol

QUINS són els seus usos i propietats?
Medicinal
Ornamental
Tóxica

Asteràcies – Gaillardia – Gallàrdia

Gaillardia aristata
Gallardia

QUÈ ens diu el seu nom?
Gaillard, mecenes francés, amant de la botànica.
Aristata, del llatí, arestes llargues.

D’ON procedeix?
Amèrica del Nord

COM és?
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 50 cm d’alçària, de fulles enteres o lobulades i de capítols grocs a la perifèria i vermellosos o purpuris a la part central.

​QUAN floreix?
D’abril a setembre

QUINS són els seus usos i propietats?
Ornamental

Fabàcies – Ononis – Gavó

Ononis natrix
Gavó, herba melera, atrapamosques
Melera, pegamoscas

QUÈ ens diu el seu nom?
Ononis, del grec, significa ruc, ase.
Natrix significa serp d’aigua, segurament per la presumpta capacitat de la planta d’allunar les serps. 

COM és?
Mata enganxosa i fètida, amb tiges de fins 70 cm, molt ramificat des de la base, glabrescent, amb pèls i glàndules per tota la planta, el que li dona un aspecte apegalós.
Fulles alternes trifoliades de curt pecíol amb folíols ovalats i dentats generalment, però són molt variables; les florals solen ser unifoliades. Estípules triangulars.
 Flors axil·lars solitàries de fins 2 cm, pedicel·lades. Calze campanulat pubescent i glandulós com les fulles amb cinc sèpals linears soldats a la base i persistent en la fructificació. Corol·la papilionàcia dos o tres vegades com el calze de llarga amb les ales i la quilla grogues i l’estendard amb nervis rogencs pel revés.
Fruit  és una llegum exserta, linear, pubescent i glandulosa com tota la planta i pèndul.

QUAN floreix?
D’abril a setembre.

QUINS són els seus usos i propietats?
Planta mel.lífera
Medicinal

Asteràcies – Calendula – Boixac de camp

Calendula arvensis
Maravilla silvestre

QUÈ ens diu el seu nom Calendula arvensis?
El seu nom ens indica la duració del dia i que apareix en camps cultivats.
Calendula, del llatí, significa petit calendari, fa referència a l’obertura i tancament dels seus capítols que marquen la duració del dia.
Arvensis, del llatí, camp de conreu.

COM és?
És una planta anual, herbàcia, pubescent, amb poc més d’un pam d’alçada, molt freqüent en camps de secà als quals cobreix amb el color de les seues flors a la tardor.
Fulles superiors sèssils, però les inferiors amb un curt pecíol, allargades lanceolades, simples, alternes, pubescents, amb el marge enter o irregularment dentat.
Flors en capítols de lígules i flòsculs de color groc taronja més llargues que les bràctees involucrals. Les flors ligulades exteriors són unisexuals femenines i els flòsculs de l’interior són masculines. 
Fruit en forma aquenis sense vil·là, del tipus cípsela, incurvats amb protuberàncies al dors  que fan que semble un cuc cobert d’espines. Com en el cas de les flors, els aquenis són heteromorfs: els perifèrics són corbats i, els interns, anulars o ganxuts.

QUAN floreix?
De febrer a maig i de setembre a novembre

QUINS són els seus usos i propietats?
Medicinal