QUÈ ens diu el seu nom? El seu nom evoca la borra dels matalassos i ens diu que habita en llocs pedregosos. Phagnalon, del grec, borra dels matalassos. Saxatile, del llatí, pedra o roca.
COM és? Mata petita de fins 40 cm d’alçada, lignificada, ramificada i amb tiges erectes i tomentoses. Fulles alternes, linears, enteres, més o menys revolutes, amb l’anvers verd i el revers tomentós, el que li dona un aspecte blanquinós. Fulles alternes, linears, enteres, més o menys revolutes, amb l’anvers verd i el revers tomentós, el que li dona un aspecte blanquinós. Ovari ínfer. Fruit en aqueni cilíndric i llis amb papus de pèls lliures.
QUAN floreix? De maig a juliol
QUINS són els seus usos i propietats? Medicinal Inflamable, s’ha emprat per encendre foc
QUÈ ens diu el seu nom Cistus albidus? Ens diu que els seus fruits tenen forma de cistella i que les seves fulles son blanquinoses. Cistus, del grec, caixa o cistella. Albidus, del llatí, significa alb, blanc, blanquinós.
COM és? Arbust amb tiges erectes, ramificades, lignificades i grisenques, igual que les fulles. Fulles pinnatinèrvies, perennes, de color gris pàl·lid perquè estan cobertes per pèls blancs o tricomes estrellats (pel que rep el nom de albidus), ovals o lanceolades amb tres nervis principals prominents i marge enter i lleugerament revolut. Són sèssils (sense pecíol) de distribució dística, és a dir, oposades en parelles entrecreuades, de manera que, si mirem la tija des de dalt, veurem quatre rengleres de fulles alineades perfectament. Flors grans i vistoses, de 4-6 cm de diàmetre, amb cinc pètals rosats (rarament blancs), en cimes terminals. Bràctees foliàcies que cauen. Els pètals, arrugats, també cauen prompte. Nombrosos estams. Ovari súper amb estil i estigma gran. Fruits són càpsules ovoides que s’obrin en cinc valves que contenen les llavors xicotetes, molt nombroses i seques.
QUAN floreix? D’abril a juliol
QUINS són els seus usos i propietats? S’ha utilitzat com a fregall per rentar plats.
QUÈ ens diu el seu nom? Gaillard, mecenes francés, amant de la botànica. Aristata, del llatí, arestes llargues.
D’ON procedeix? Amèrica del Nord
COM és? Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 50 cm d’alçària, de fulles enteres o lobulades i de capítols grocs a la perifèria i vermellosos o purpuris a la part central.
QUÈ ens diu el seu nomCalendula arvensis? El seu nom ens indica la duració del dia i que apareix en camps cultivats. Calendula, del llatí, significa petit calendari, fa referència a l’obertura i tancament dels seus capítols que marquen la duració del dia. Arvensis, del llatí, camp de conreu.
COM és? És una planta anual, herbàcia, pubescent, amb poc més d’un pam d’alçada, molt freqüent en camps de secà als quals cobreix amb el color de les seues flors a la tardor. Fulles superiors sèssils, però les inferiors amb un curt pecíol, allargades lanceolades, simples, alternes, pubescents, amb el marge enter o irregularment dentat. Flors en capítols de lígules i flòsculs de color groc taronja més llargues que les bràctees involucrals. Les flors ligulades exteriors són unisexuals femenines i els flòsculs de l’interior són masculines. Fruit en forma aquenis sense vil·là, del tipus cípsela, incurvats amb protuberàncies al dors que fan que semble un cuc cobert d’espines. Com en el cas de les flors, els aquenis són heteromorfs: els perifèrics són corbats i, els interns, anulars o ganxuts.
QUAN floreix? De febrer a maig i de setembre a novembre
Descripció Planta herbàcia de vida curta amb arrel principal poc profunda, d’origen sud-africà. Actualment es troba ben estesa a la meitat nord de Catalunya on és abundant. Es tracta d’una planta invasora i tòxica pels humans però també per el bestiar boví.
Tiges erectes, estriades, glabres (sense pel) o amb pèls escampats. Pot assolir 1m d’altura. Fulles de color verd clar, en disposició alterna sobre la tija, són sèssils (sense unió amb la tija), semiamplexicaules, linears o lanceolades i poden fer fins 10 cm de llargada i 1 cm d’amplada. Inflorescència en panícules (de tipus racemós), obertes de capítols de flors grogues. Els capítols florals mesuren uns 2,5 cm de diàmetre amb unes 12 flors ligulades de color groc clar i 100 flors tubularse més fosques. Fruits en forma de petits aquenis de aproximadament 2 mm que disposen d’un papus blanc per dispersar-se amb el vent
Aquesta composta és difícil de confondre amb cap altre seneci autòcton ni cap altre composta del nostre territori. El seu port, les abundants flors grogues i les fulles linears són molt característics i la fan fàcilment reconeixible.
Etimologia Bidens està format per “bis”= dos, i “dens”= dent, és a dir, dos dents, pels ganxos característics de l’àpex dels aquenis de les plantes del gènere. L’epítet específic subalternans deriva de “sub”= a sota, de menys, i “alterno”= fer alguna cosa de forma alterna, per la disposició de les fulles.
Caracteristiques El bident de vinya o madrastres és una herba anual de la família compostes, de fins 80 cm d’alçada i tiges erectes. Fulles pinnades amb segments pinnatífids de folíols lanceolats irregularment dentats. Les flors son tubulars però algunes amb lígula arrodonida, grogues, hermafrodites, en capítols ovoides amb bràctees exteriors més peludes que les interiors. Fruit en aqueni lineal, comprimit lateralment, amb quatre dents com arpons.
QUÈ ens diu el seu nom Reichardia picroides? El seu nom esta dedicat al metge i botànic alemany Johann Jakob Reichard i ens diu que s’assembla a un gènere botànic anomenat picris. Reichardia, metge i botànic Johann Jakob Reichard. Picroides, del grec, amb aspecte de Picris.
COM és? Herba perenne glabra (sense pels) de fins a 50 cm d’alçada. Fulles en roseta basal, poc o gens dividides, de limbe oblong (més llarg que ampla) i marge dentat; les que surten de la tija (les caulinars) son alternes, poc nombroses i mes petites. Flors en capítols de flors hermafrodites, asimètriques (zigomorfes) i pentàmeres (amb 5 pètals i 5 sèpals). El calze transformat en un plomall tres vegades major que el fruit (aqueni). Corol·la amb lígula groga, les exteriors amb una banda grisenca a revers. Androceu amb cinc estams. Gineceu ínfer amb ovari unilocular. Bràctees involucrals interiors amb forma de cor invertit i les exteriors lanceolades, totes amb una ampla banda escariosa marginal. Fruit en aquenis rugosos amb vil·là, els interiors blancs, més llargs i inviables, i els exteriors molt més rugosos i fèrtils
QUAN floreix? De gener a desembre.
QUINS són els seus usos i propietats? Comestible, s’utilitzen les fulles en amanides, especialment tendres abans de la floració. Medicinal
QUÉ ens diu el seu nom? Ens recorda un botànic alemany i que les seves fulles son enganxoses. Dittrichia, dedicat a Manfred Dittrich. Viscosa, del llatí «viscum» que significa enganxós.
ON el trobem? El trobareu per tot arreu, per les vores dels camins, camps abandonats, llits de torrents, llocs de sòl remogut, en zones urbanes i semiurbanes, fins els 1500 m d’altitud.
COM és? Petit arbust d’1 m d’alçada o poc més, amb la tija erecta i llenyosa, moltes rames i cobert de nombroses flors grogues a la tardor. És perenne i molt resistent a la sequera. Glandulosa tota ella. Indiferent al terreny, fins i tot creix entre les runes de materials de construcció amb guix, ciment, etc. Emet una olor característica que recorda a la càmfora, degut a una resina que fa que tota la planta siga enganxosa al tacte. Fulles esparses, les superiors amplexicaules (abracen la tija), verdes, amb pèls, lanceolades i amb el marge serrat de forma irregular. A l’hivern mor la part superior de les tiges i s’asseca la majoria de les fulles però no arriben a caure, per la qual cosa es considera “semicaducifòlia”. Flors en raïms o panícules piramidals, amb capítol d’un color groc molt viu. Les flors de la part exterior del capítol amb lígula acabada en tres dentetes són femenines, i les del centre tubuloses amb cinc dentetes al final són hermafrodites. Bràctees involucrals imbricades més curtes que les lígules. Fruit aqueni de fins 2 mm de llarg amb vil·là, formant plomalls.
QUAN floreix? De setembre a novembre, marcant el temps de la varema. Tradicionalment es deia «els raïms són madurs quan floreixen les olivardes.»
QUINS usos i propietats té? Aromàtica, emet una olor característica que recorda a la càmfora, que algunes persones consideran desagradable, degut a un resina que fa que la planta sigui enganxosa al tacte. Control biològic, especialment en tomaquet i olivera. Medicinal, contra el paludisme, malalties vies urinàries i com a astringent. També es apreciada per l¡oli essencial. En algunes zones es penjaven les branques a l’interior de les cases per atrapar mosques i mosquits, ja que hi queden enganxats.
QUÈ ens diu el seu nom Senecio vulgaris? Ens diu que els seus fruits és disseminen pel vent mitjançant els plomalls de pèls blancs simples (papus) i que es troba en abundància. Senecio, del llatí, significa envellir. Els papus recorden els cabells de cap de un home vell. Vulgaris, del llatí, significa comú, freqüent.
COM és? Herba erecta de fins quaranta centímetres d’alçada, anual, més o menys suculenta i glabrescent o araenosa, amb les tiges estriades i fistuloses. Fulles alternes un poc carnoses, profundament lobulades, pinnatipartides, amb els segments irregularment dentats. Les fulles superiors peciolades i les superiors amplexicaules (abraça la tija). Flors grogues en capítols terminals que formen glomèruls; involucre amb bràctees característiques de dues mides, unes llargues de color verd i altres més xicotetes a la base del capítol amb les puntes negres. Les flors són tubuloses, les externes són femenines i les interiors hermafrodites i cap d’elles no té lígula o és molt curta. Fruit és en aqueni amb plomall de pèls blancs simples.
rousflors 