Colors

Rosàcies – Prunus- Presseguer

Prunus persica
Presseguer
Melocotonero

P

QUÈ ens diu el seu nom?
Ens indica l’origen de Pèrsia i que pertany al gènere dels pruners.
Prunus, del llatí, és el nom que es donava a les prunes silvestres.
Persica, del llatíi, indica procedència de Pérsia.
El nom comú castellà, melocotonero, deriva del llatí «malus» i «cotonus», significa poma i cotonós, en referència a la pell del fuit.

On es troba?
Cultivat als camps.

COM és?
 Arbre petit caducifoli de fins 6 metres d’alçada, amb el tronc d’escorça llisa de color cendrós, que van desprenent-se en làmines.
Fulles de distribució esparsa, simples, lanceolades i acuminades, glabres, de color verd brillant, amb el marge finament serrat i curt pecíol amb dues petites glàndules a prop del limbe.
Flors que apareixen abans que les fulles, solitàries, sèssils o amb peduncle molt curt, de color rosa viu, amb calze format per un tub acabat en cinc lòbuls tomentosos; corol·la de 2-3,5 cm de diàmetre, amb cinc pètals lliures. Androceu amb nombrosos estams de llarg filament. Gineceu d’ovari súper amb estil i estigma capitat.
Fruit en drupa (fruita de pinyol) globosa i suculenta, amb la pell vellutada i una costella longitudinal, groguenca i vermellosa. Aquesta fruita de carn groga i dolça, d’aroma agradable conté una sola llavor tancada en una closca dura, com una ametlla. La llavor conté cianur, com les ametlles amargues, el que la fa perillosa per a la salut humana.

QUAN florèix?
De febrer a abril.

QUINS usos i propietats té?
Comestible, el fruit és consumeix en alimentació, fresc, en confitura o melmelada. Conté proteïna, potassi, ferro i vitamina A, C i àcid fólic.
Medicinal, el fuit té propietats antioxidants i lleugerament laxants. Les fulles en infusió combaten la tos i són purgants. El suc de les fulles tendres eliminen les taques, grans i impureses de la pell.

Punicàcies – Punica – Magraner

Punica granatum
Magraner
Magrano

QUÈ ens diu el seu nom?
El seu nom ens informa de la seva procedència, de Cartago i l’epítet fa referència a les granes que conté el fruit.
Punica, del llatí punicus, que significa púnic, fenici, cartaginés, de Cartago.
Granatum, del llatí, granes.

On es troba?
Cultivada, de vegades subespontània a marges de rius, cunetes i bardisses.

COM és?
Arbust o petit arbre de fulla caduca i espinós, molt ramificat, que pot arribar als cinc metres d’alçada. Escorça fissurada.
Fulles oposades, lanceolades amb el limbe de color verd brillant i el marge ester, amb un curt pecíol i sense estípules.
Flors molt vistoses, de color vermellós, terminals, hermafrodites, de 3-4 cm de diàmetre. Calze gruixut en forma de copa acabat en 5-7 lòbuls triangulars persistents en el fruit. Corol•la amb 5-7 pètals lliures i imbricats, corrugats i caducs. Nombrosos estams lliures amb teques grogues. Ovari ínfer i l’estil és filiforme i acabat en un estigma capitat.
Fruit en balaüsta, la magrana, en forma de baia esfèrica de 5-12 cm de diàmetre que conté lòculs dividits per tels membranosos grocs amb nombroses llavors de polpa comestible.

QUAN florèix?
De juny a l’agost.

QUINS usos i propietats té?
Comestible, es cutiva com a arbre fruiter i les granes de la magrana s’utilizan en amanides i postres, amb el suc s’elabora la granadina, una beguda refrescant.
Medicinal, alt contingut en vitamina C, antioxidant, astringent.
Altres, l’escorça s’utilitza per adobar pells.
Ornamental.

Gutíferes – Hypericum – Herba de Sant Joan

Hypericum perforatum
Herba de Sant Joan, Pericó
Hierba de San Juan, Hipérico

QUÈ ens diu el seu nom ?
Ens diu que te moltes propietats medicinals i que les seves fulles semblen perforades.
Hypericum, del grec «hyper», significa sobre i «eikon» que significa imatge. Esta per damunt de tot per la gran reputació que té com planta medicinal.
Perforatum, per les glàndules translúcides d’oli que donen a la plalnta l’aspecte d’estar perforada.

ON la trobem?
Vores de camins, camps, herbassars.

COM és?
Herba perenne amb tiges proveïdes de glàndules negres, de fins seixanta centímetres d’alçada.
Té glàndules translúcides que segreguen olis essencials a les fulles i altres glàndules opaques de color negre pel marge dels pètals i de les fulles i al llarg de les tiges.
Fulles oposades, el·líptiques, sense pecíol amb glàndules translúcides visibles a contrallum i glàndules negres al marge. Bràctees lanceolades sense glàndules negres.
Flors en panícula en forma de corimbe, hermafrodites amb cinc peces per verticil (pentàmeres). Calze amb cinc sèpals aguts. Corol·la amb cinc pètals lliures, d’un groc viu, asimètrics i bordejats de glàndules negres . Nombrosos estams i anteres grogues amb un puntet negre. Ovari súper, un pistil amb tres estils.
Fruit  en càpsula que s’obri en valves.

QUAN floreix?
D’abril a octubre.

QUINS són els seus usos i propietats?
Medicinal, digestiva, antigangrenosa, antiinflamatòria, vulenearia, antipiròtica, antidepresiva, relaxant, sedant i antiartròsica.
Cura les cremades, mitiga el dolor que produeixen i  afavoreixen la recuperació epidèrmica. Les summitats florides s’han emprat com cicatritzants i antisèptiques, pel contingut en olis essencials. S’anomena herba dels colps perquè disminueix les inflamacions que produeixen els colps.

Lamiàcies – Teucrium – Timó blanc

Teucrium polium
Timó blanc
Tomillo macho

QUÈ ens diu el seu nom?
Fa referència a Teucro a un heroi de la mitologia grega que, segons la llegenda, va descubrir la planta.
Teucrium, del grec, Teucro, fill de Telamó i germanastre d’Ajax.
Polium , deriva de «Polion», planta esmentada en llibres de medicina.

On es troba?
Brolles, timonedes, clarianes de pinars secs, llocs nitrificats, sobre sòls pobres, margosos o d’algeps. Fins els 500 metres d’altitud.

COM és?
Mateta aromàtica, amb moltes tiges erectes, lignificades, fines i cobertes de pèls.
Fulles oposades, sèssils, linears oblongues, amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenat) i revolut, d’1-3 mm d’amplada.
Flors en glomèruls esfèrics, que no sobrepassen el centímetre de diàmetre, en grups apicals; inflorescències laterals. Calze densament tomentós amb cinc dents. Corol·la amb un llavi inferior, color púrpura tacat de groc a la gola, i quatre pètals més petits, dos a cada lateral. Quatre estams. Ovari súper amb un estil i estigma bífid.
Fruit en núcula ovoide i reticulada de color bru.

QUAN florèix?
De maig a agost

QUINS usos i propietats té?
Medicinal, tònic i digestiu, diürètic, astringent i antidiarreic.

Cistàcies – Helianthemum- Perdiguera

Helianthemum apenninum
Perdiguera
Perdiguera

QUÈ ens diu el seu nom?
El seu nom ens indica que les seves flors es dirigeixen cap al sol i que prové dels Apenins.
Helianthemum, del grec, «helios», sol i de «ánthemon» que significa florit.
Apenninum, relatiu als Apenins, cadena muntayosa que recorre Itàlia.

On es troba?
Pedregars, matollars, timonedes, fissures de les roques calcàries. Entre els 600 i els 1400 metres d’altitud.

COM és?
Mateta tomentosa que por arribar al mig metre d’alçada.
Fulles oposades, decussades, linears o oblongo-linears de marge revolut i curt pecíol, amb pèls blanquinosos i estípules linears més llargues que el pecíol.
Flors en cima simple. Calze amb tres sèpals exteriors pubescents, amb els nervis marcats, i dos de més petits, interiors, que passen desapercebuts. Corol·la amb cinc pètals lliures que poden fer 1,5 cm, de color blanc o rosat. Androceu amb nombrosos estams grocs. Gineceu amb ovari súper.
Fruit en càpsula subglobosa pubescent que s’obri per tres valves.

QUAN florèix?
De març a juliol.

QUINS usos i propietats té?
Farratgera, s’utilitza per l’alimentació animal.